El proper 9 de març són les eleccions generals, ja queda ben poc i la gent que ens envolta, els nostres amics que potser viuen més allunyats de la política i en general els votants d’esquerres, li donen la importància que realment té aquest dia? Estem tots igual de sensibilitzats que fa quatre anys? La resposta, malauradament, és no.
Després dels tràgics successos del 9-M i la gran mobilització ciutadana dels dies posteriors, és evident que els joves no viurem les properes eleccions com ho vam fer fa quatre anys. La situació, per raons òbvies, no és la mateixa, però no per això ens hem de relaxar i deixar d’anar a votar. Faríem bé de no oblidar els motius que ens van fer sortir al carrer, els motius de les “cassolades” i la supèrbia que vam haver d’aguantar durant 8 anys. Per desgràcia, es combinen dos factors perquè la gent (joves o no) pugui deixar d’anar a votar a Catalunya: primer, molta gent ja no se’n recorda de les dues legislatures de govern del PP a Madrid (no veu que la seva vida canviï entre un govern d’esquerres o un altre de dretes i considera que el seu vot no servirà per res) i, segon, el caos que ha patit Catalunya en matèria d’infraestructures i que ha provocat una desafecció dels ciutadans cap a la política.
Pel que fa a l’oblit dels anys de govern conservador del PP, fa uns dies El Periódico publicava un article d’opinió on s’afirmava que ja no era vàlid l’argument de que “amb els altres encara seria pitjor” (referint-se al PP), com a motiu per votar socialistes. Doncs cada cop discrepo més d’aquesta opinió ja que encara que el vot per eliminació, com a argument és molt pobre, el PP s’encarrega dia a dia de fer-lo més i més vàlid. Només cal veure el perfil, ranci i conservador, que està adquirint el partit d’en Rajoy (o de l’Aznar, perquè un ja no sap què pensar) a l’hora d’elaborar les seves llistes de diputats pel congrés.
En relació a la situació de les infraestructures a Catalunya, ja hem hagut de sentir i ho seguirem sentint durant la campanya que el govern socialista és l’únic responsable de la situació que hem viscut. No dubteu ni un moment que personatges de la talla de Duran Lleida i Dolors Nadal faran servir, sense ruboritzar-se, el caos de rodalies, els esvorancs i l’apagada per atacar els socialistes. Arribats a aquest extrem de cinisme en majúscules, ens hauríem de preguntar: realment algú es creu que el dèficit brutal d’inversió en infraestructures sofert per Catalunya, és fruït dels últims 4 anys? O, potser, també hi té alguna cosa a veure els 8 anys de govern d’Aznar recolzat per CiU? A vegades es té la sensació de que alguns polítics pensen que els ciutadans som idiotes, no hi veig cap altre explicació.
Però, molts de nosaltres ens preguntem si l’abstenció pot realment condicionar unes eleccions. En un article publicat a El País, s’oferia una visió de les eleccions generals espanyoles com un fet estrany, per no dir excepcional, comparat amb els països que ens envolten. La raó és que a Espanya, els votants que decideixen el guanyador de les eleccions no són pas els de centre (com en molts d’altres països), sinó els propis votants d’esquerres que decideixen no fer ús del seu dret a vot i s’abstenen. Aquesta anomenada “esquerra volàtil” pot ser realment decisiva a Catalunya i, amb molta probabilitat, els resultats de l’esquerra aquí seran determinants a nivell estatal.
En resum, és necessari que els ciutadans tornin a sentir-se protagonistes, es tornin a implicar en la política i vagin a votar el dia 9 de març. Ja ho diu ben clar el lema de campanya de la Joventut Socialista de Catalunya: “Si et quedes a casa guanya el PP”.
Bernat Quirós Rubiño
Secretari de relacions amb entitats de la JSC-L'Eixample
Després dels tràgics successos del 9-M i la gran mobilització ciutadana dels dies posteriors, és evident que els joves no viurem les properes eleccions com ho vam fer fa quatre anys. La situació, per raons òbvies, no és la mateixa, però no per això ens hem de relaxar i deixar d’anar a votar. Faríem bé de no oblidar els motius que ens van fer sortir al carrer, els motius de les “cassolades” i la supèrbia que vam haver d’aguantar durant 8 anys. Per desgràcia, es combinen dos factors perquè la gent (joves o no) pugui deixar d’anar a votar a Catalunya: primer, molta gent ja no se’n recorda de les dues legislatures de govern del PP a Madrid (no veu que la seva vida canviï entre un govern d’esquerres o un altre de dretes i considera que el seu vot no servirà per res) i, segon, el caos que ha patit Catalunya en matèria d’infraestructures i que ha provocat una desafecció dels ciutadans cap a la política.
Pel que fa a l’oblit dels anys de govern conservador del PP, fa uns dies El Periódico publicava un article d’opinió on s’afirmava que ja no era vàlid l’argument de que “amb els altres encara seria pitjor” (referint-se al PP), com a motiu per votar socialistes. Doncs cada cop discrepo més d’aquesta opinió ja que encara que el vot per eliminació, com a argument és molt pobre, el PP s’encarrega dia a dia de fer-lo més i més vàlid. Només cal veure el perfil, ranci i conservador, que està adquirint el partit d’en Rajoy (o de l’Aznar, perquè un ja no sap què pensar) a l’hora d’elaborar les seves llistes de diputats pel congrés.
En relació a la situació de les infraestructures a Catalunya, ja hem hagut de sentir i ho seguirem sentint durant la campanya que el govern socialista és l’únic responsable de la situació que hem viscut. No dubteu ni un moment que personatges de la talla de Duran Lleida i Dolors Nadal faran servir, sense ruboritzar-se, el caos de rodalies, els esvorancs i l’apagada per atacar els socialistes. Arribats a aquest extrem de cinisme en majúscules, ens hauríem de preguntar: realment algú es creu que el dèficit brutal d’inversió en infraestructures sofert per Catalunya, és fruït dels últims 4 anys? O, potser, també hi té alguna cosa a veure els 8 anys de govern d’Aznar recolzat per CiU? A vegades es té la sensació de que alguns polítics pensen que els ciutadans som idiotes, no hi veig cap altre explicació.
Però, molts de nosaltres ens preguntem si l’abstenció pot realment condicionar unes eleccions. En un article publicat a El País, s’oferia una visió de les eleccions generals espanyoles com un fet estrany, per no dir excepcional, comparat amb els països que ens envolten. La raó és que a Espanya, els votants que decideixen el guanyador de les eleccions no són pas els de centre (com en molts d’altres països), sinó els propis votants d’esquerres que decideixen no fer ús del seu dret a vot i s’abstenen. Aquesta anomenada “esquerra volàtil” pot ser realment decisiva a Catalunya i, amb molta probabilitat, els resultats de l’esquerra aquí seran determinants a nivell estatal.
En resum, és necessari que els ciutadans tornin a sentir-se protagonistes, es tornin a implicar en la política i vagin a votar el dia 9 de març. Ja ho diu ben clar el lema de campanya de la Joventut Socialista de Catalunya: “Si et quedes a casa guanya el PP”.
Bernat Quirós Rubiño
Secretari de relacions amb entitats de la JSC-L'Eixample
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada