En aquests moments on la distància que en separa de les eleccions ja no es compta ni en anys ni en mesos, i segons com, ni tan sols en setmanes, es fa palès que aquestes eleccions no es presenten normals.
No es presenten normals perquè tot sembla indicar que la dreta més reaccionària, antidemocràtica i crispadora que hem conegut des del franquisme –perquè en trenta-un anys de democràcia mai havíem escoltat el que hem arribat a escoltar, que si no fos perquè per desgràcia l’insult, el bloqueig permanent, la mentida o la paràlisi institucional allà on es necessita consens amb l’oposició ens semblen coses normals en aquests moments, però les haguéssim donat per impossibles tan sols fa sis anys- amb tota possibilitat millorarà els resultats, i fins i tot, pot arribar a guanyar, i en un context de forta bipolarització on una victòria del PP pot col·locar-lo a no massa distància de la majoria absoluta.
Encara que des de la perspectiva catalana la victòria socialista sembla segura, ja que el PP no té massa adeptes aquí, no s’ha d’oblidar que en la darrera contesa autonòmica a molts llocs la dreta va batre els seus rècords de vot, després de que l’electorat no sols no castigués, sinó que va premiar la seva política. I s’ha de tenir en compte que per evitar una victòria del PP no hi ha prou en guanyar les eleccions a Catalunya, sinó que cal fer-ho de forma abrumadora, ja que a la resta d’Espanya en el seu conjunt el PP aconseguirà més vots que el PSOE. I això sense oblidar que, per altra banda, a Catalunya el vot del PP està ocult, i en la seva majoria, en les enquestes s’amaga i s’encobreix en altres respostes. De fet, probablement, a qualsevol de nosaltres ens és més fàcil trobar a algú que es declari votant del PSC, de CiU, d’ERC o d’ICV-EuiA que del PP, quan de fet en el darrer cicle electoral sempre va ser, com a mínim la tercera força a la nostra ciutat, per davant d’ERC i d’ICV-EuiA. Al cap i la fi, cal recordar que en la darrera contesa que es celebrà a Catalunya de caràcter estatal, que foren les eleccions europees, el PP es situà com segona força aquí, i no solament això, sinó que en algun districte de Barcelona com Sarrià-Sant Gervasi fou la força més votada.
És cert que la gestió del govern potser no ha estat prou valenta en alguns àmbits com haguéssim pogut desitjar-ho, com en matèria d’habitatge o de memòria històrica, per exemple. Però que els arbres no ens amaguin el bosc: en una situació com la que s’ha viscut durant aquesta legislatura, on en alguns llocs d’Espanya ser d’esquerres és poc més que una heroïcitat que pot condemnar-te a l’ostracisme social, la feina feta per aquest govern, no sols no ha estat valenta, sinó fins i tot digna de gesta.
Un altre fet és que no sols és necessari evitar una majoria del PP, sinó que a més, sense una victòria socialista –i una victòria no només en vots, sinó també en escons, ja que és força possible que el PP sense ser el més votat obtingui més escons gràcies al sistema electoral- serà molt difícil aconseguir la investidura. Algú s’imagina a quin clima polític es podria arribar si Zapatero es planteja aconseguir la investidura sense tenir més escons que el PP? Després de tot el que s’ha arribat a veure en els darrers quatre anys, l’únic pas que li queda a la dreta és iniciar una guerra civil. No seria el primer cop.
1r. Secretari JSC-L'Eixample
1 comentari:
Sou una mica impresentables de només publicar en època d'eleccions.
Publica un comentari a l'entrada